Reinventar-se o morir

Reinventar-se és una forma bonica en el sector de la música de dir sobreviure. Poden tocar, però amb distàncies, aforament limitat, i públic amb màscares assegut en cadires. El més important s’ha oblidat: pujar a l’escenari, bramar, la calor del públic, l’eufòria i la bellesa dels concerts valencians.

El sector de la música ha sofrit en primera persona les conseqüències provocades per la paralització de les activitats culturals i de les posteriors mesures de desescalada que han suposat la disminució de l’aforament en gran quantitat d’espais. El model de finançament bàsic de la indústria musical valenciana són els concerts o les firmes. La música s’ha transformat d’una indústria de vendes a una d’espectacle, on s’ofereix valor afegit a través de la música que fan en directe.

Certs artistes han reconegut que el confinament els ha ajudat en temes d’inspiració i gràcies a aquest han començat el seu treball musical. Laura Honrubio, cantant de Maluks, no concorda amb açò: “Jo no crec que la pandèmia els haja inspirat, sinó que els haurà donat temps per a crear”. Afirma que per a ella va ser molt dur, ja que tot el que havien de fer les suposava sobre feina.

Imatge extreta de les xarxes socials oficials de Maluks

D’altra banda, Maria Deltell, la DJ del grup, creu que com que la majoria dels músics no es dediquen plenament a aquest treball, el fet que es suprimira la jornada laboral potser va fer que augmentara la creativitat dels artistes. Maluks afirma que tot aquest període en un principi els va donar força, però potser ara ja es fa bola, com tot. La seua recompensa no són els diners, per exemple, sinó gaudir d’un concert.

Aitor Estan, la veu i guitarra del grup musical Inèrcia, conta que gràcies als concerts en línia van augmentar el nombre de seguidors, ja que, la reclusió del confinament va fer que molta gent descobrira noves aficions com, per exemple, la música en valencià.

Es cert que les llistes de reproducció primen les grans discogràfiques, però també és cert que a vegades donen oportunitats a grups emergents o amb pocs oients.
María Deltell dubta del perquè del creixement de la banda: “No sabem si la gent ens ha descobert gràcies al confinament, a les xarxes socials o als concerts en línia”.

Imatge extreta de les xarxes socials oficials d’Inèrcia

No obstant això, Maluks troba a faltar els concerts com abans de la pandèmia, com els de tota la vida. Per a l’estiu passat el grup havia preparat 33 concerts, dels que sols van poder fer 3 amb restriccions de seguretat: “Era el nostre estiu”, matisa Deltell.

Així i tot, Inèrcia espera amb ganes un futur sense restriccions encara que menciona: “Últimament costa pensar en un espai tancat amb 1000 persones botant”. Però l’esperen, i revelen que ho fan perquè, encara que hagen augmentat seguidors, el que els mou és la satisfacció del moment: “Gaudir el procés”, aclareix la veu d’Inèrcia.

Laura Honrubia, cantant de Maluks, concorda amb Esten. El pitjor d’aquesta situació és haver perdut els postconcerts on xerraven, reien i s’ho passaven bé amb els seus seguidors després de cada actuació. Ara, Honrubia recalca: “Es fa una mica bola. La nostra recompensa no són els diners després d’un concert, sinó gaudir-lo.”

Mirant la part positiva de la pandèmia, Marga Landete, la Directora Adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana de l’Institut Valencià de Cultura, assegura que els amants de la música en valencià són més fidels i militants, la qual cosa ajuda moltíssim als grups i en una situació com aquesta la pèrdua de públic no ha estat el principal problema. Landete aclareix: “comprar un disc de música valenciana és una manera de donar suport als artistes, i els seguidors ho saben”.

Imatge extreta de les xarxes socials oficials d’Inèrcia

Les institucions valencianes coneixen la preocupació dels músics i artistes de la Comunitat, per la qual cosa s’han iniciat diferents projectes com “Desconfinant la Cultura” creada per la Diputació de València, “Circuit Sonora”, pel que fa a l’Institut Valencià de Cultura o “reaCtivem” llançat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. En temps difícils, s’ha buscat conservar la cultura.

Pel que fa al pla econòmic, Aitor Esten anuncia que hi ha artistes que han rebut diverses subvencions en temps de pandèmia per a continuar amb els seus projectes musicals. Aquestes ajudes han anat destinades a treballs nascuts i publicats arran la covid. El cantant d’Inèrcia confessa que no han rebut cap ajuda econòmica perquè ells van publicar un disc abans del confinament i durant la pandèmia desafortunadament no han estrenat res.

María Deltell i Laura Honrubio assenyalen que tampoc han rebut cap mena de subvenció encara que Maluks sí que ha creat projectes durant la covid. No obstant això, elles reconeixen que aquest últim any han tingut problemes quant a la responsabilitat jurídica del grup musical i per aquesta raó potser no han estat ajudades econòmicament per les institucions.

Imatge extreta de les xarxes socials oficals d’Inèrcia

Marga Landete destaca que les ajudes al foment de les activitats musicals de la Comunitat Valenciana ja existien abans de la Covid-19. No obstant això assegura: “Amb l’aparició de la pandèmia s’ha incrementat notablement la dotació pressupostària en aquestes ajudes”. S’ha augmentat la xifra en més de mig milió d’euros: “Ha passat de 720 000 a 1 285 000 euros”, explica la directora adjunta.

Les mascaretes han vingut per quedar-se una estona. Les integrants de Maluks, en preguntar-se per un futur sense restriccions, bromejaven en què acudir a un concert amb mascareta era com anar al cine sense roses. Tenen clar que no es desprén la mateixa passió i proximitat amb el públic, i a elles mateixes les influència a l’hora de pujar a l’escenari.

“Preferisc no imaginar-ho per a gaudir més el moment”, exclama Laura Honrubio, pensant en un futur que encara sembla utòpic. En l’anhelada immunització de ramat, enyorada per Marga Landete, el públic s’alçarà de les cadires, llançarà les màscares i tornarà a bramar al ritme de la música de la terra valenciana.

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

Cooba ens recorda les nostres millors nits amb “Vull sortir de festa”

Recents

Askama trauen el seu nou single acompanyat de videoclip, “Asmorsar”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *