Reivindicacions i cants a la vida protagonitzats per Txarango

El primer avançament del quart disc de Txarango no s’ha fet esperar: A la deriva es publicava el passat 4 de juny, dos setmanes després d’estrenar el documental de De vent i ales, del qual vam parlar ací. En una setmana ja hi han 323.636 visualitzacions al single. Una cançó que, sense dubte, sona a comiat però també a ganes de gaudir d’aquest nou disc que s’estrena el dissabte 19 d’aquest mateix mes a Halley Records. A més, els propers dies s’anunciaran les noves dates de la seua gira que començarà el 2021.

La introducció, especialment, recorda molt a les melodies de les cançons índies i pareix que, si tanques els ulls, te teletransporta fins aquest país. És, clarament, una referència a la visita del grup a aquest país. Igualment com passa a quasi totes les cançons del grup, que si tanques els ulls i et poses Spotify en mode aleatori quan apareix una cançó d’ells saps reconèixer de qui és i, com he dit abans, et teletransporta fins on ells volen per a que sentes el mateix que ells van sentir en aquell moment.

El tema aprofundeix en la búsqueda de nous camins i de refugis per transitar pel món. És un cant a la vida que Txarango el dedica a tots aquells qui mantenen vius i persegueixen els seus somnis. A la deriva fa una clara al·legoria a l’huracà que, de vegades, és la vida i la sensació que provoca anar a la deriva, però també parla de la sensació de refugi que ha trobat Txarango en la música i en el seu Gran Circ que ja porta deu anys. A més, Txarango ha volgut reivindicar els papers referents de la resistència civil com Martin Luther King, Víctor Jara, Che Guevara o Rosa Parks.

Igual que la resta de les seues cançons del proper disc, aquestes naixen d’experiències viscudes els últims deu anys com fer la ruta dels Balcans, dormir als peus del mont Fuji o caminar amb cura a un desert ple de mines dels camps saharians. A més, aquest quart disc sorgeix de les experiències amb les comunitats indígenes de l’Índia o del Brasil on han aprés a valorar el temps i s’han adonat com de fugaç és.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Àngela Sánchez

Àngela Sánchez

Periodista en procés i amant les històries que et deixen bon sabor de boca. Si no em trobes escoltant música em trobaràs mirant Instagram o Twitter. Escolte música del rollo i reaggueton a parts iguals. Si vols saber més sobre els meus estils preferits: https://open.spotify.com/playlist/45eMWba1oEGnAJQtOOQfPh

Anteriors

“Vol I” de Falç de Metzinera: una experiència artística a diversos nivells

Recents

“Tridimensional”: el pas endavant de Nuc

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X