Rigoberta Bandini i les ganes de lladrar

Paula Ribó s’amaga darrere del seu alter ego musical, Rigoberta Bandini. Sota aquest nom l’artista catalana s’ha convertit en una de les grans revelacions musicals de l’any.

Poc abans de la pandèmia reconeixíem la veu de Rigoberta per haver doblat a l’espanyol algunes de les actrius més conegudes de Hollywood, entre elles Emma Stone o Dakota Fanning; o bé per ser component del grup musical The Mamzelles o The Kardoshians.

I és que Paula és una artista multidisciplinar que es llança al doblatge, a escriure i dirigir la seua pròpia obra de teatre, a ser actriu, a publicar una novel·la –Vértigo (El Círculo, 2019)- o a pujar a un escenari i deixar-nos amb la boca oberta.

Més endavant, l’any 2019, va començar la seua aventura com a cantant en solitari. Durant el confinament ens va fer ballar amb el videoclip -gravat amb el seu propi mòbil-  de la cançó “Too many drugs”. A finals de l’any passat va sorprendre amb el seu single en spanglish “In Spain we call it soledad”, el qual es va fer viral a Spotify. El tema té una pinzellada d’humor un poc Bridget Jones, on relativitza el problema d’una ruptura i ens porta al punt còmic de la soledat. Enguany ha tornat a revolucionar a tot el seu públic amb la cançó “Perra”, del seu seté single en solitari.

Aquest últim tema va en camí de convertir-se en un cant d’alliberament femení. I és que moltes vegades ens han anomenat de manera despectiva com a Perras, però ella capgira el terme, se l’apropia i ens trasllada un missatge d’empoderament: Doncs sí, tant de bo ser una perra. Així tot seria molt més fàcil per a totes nosaltres. Desprendre’ns de comentaris com aquest, sense haver de justificar-nos, oblidant-nos de la càrrega mental del dia a dia, vivint la nostra sexualitat amb menys prejudicis… Rigoberta ens reivindica a totes com a animals, com a éssers humans animalitzats que senten desig i ens fa veure que aquest desig és natural. Reclama que ens deixen viure activament com a subjectes que desitgen, sense jutjar-nos, cosificar-nos, assetjar-nos o sense ser objectes sexuals al servei de la mirada de l’home.

Fa un parell de setmanes va estrenar el videoclip de la cançó, produït per CANADA i sota la direcció d’Irene Moray i Elena Martín. Un vídeo hipnòtic, potent i impactant que acompanya perfectament a la cançó. En aquest podem veure a l’artista acompanyada d’una gossada de dones que comencen tancades en una casa i acaben en llibertat, corrent i cridant.

Quasi de manera simultània, va publicar en totes les plataformes d’streaming l’EP digital ‘Todas las perras que hay en mi’. Hi podem trobar dues remescles de la mateixa cançó a càrrec de KICKBOMBO i de Diego Teksuo, i també una versió en acústic.

“Perra” és un crit col·lectiu per a totes aquelles dones que desitgen neutralitzar el sentit pejoratiu d’aquesta paraula i de tantes altres. Siguem el que ens done la gana ser!

 

Article corregit per Víctor Gil.
Guisant Filologia Catalana, alhora que fregisc art, música i diversos coneixements. Aquesta és la raó de ser ací, corregint o escrivint. Tres coses que m’encanten són: les rebequetes, l’esquirolet d’Ice Age i el palo santo. Tant de bo Aretha Franklin haguera cantat en valencià, per a escriure-li un article de vint fulles i quedar-me més ample que llarg.

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

“Alacant” és el primer avançament del nou disc de Bacora

Recents

Zoo i SFDK presenten “SERENO”, un senzill acompanyat amb videoclip

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *