Roser Cruells, Els Catarres sobre ‘Diamants’: “Hem entrat fins a quatre cops a l’estudi, quan normalment entrem una vegada”

El mític grup de pop català actuarà els propers 7, 8 i 9 de juliol al Feslloc i desvetllen altra data: 21 de maig a les Trobades d’Escola Valenciana en Parcent (Marina Alta)

Escoltar Diamants (Halley Records, 2022), el nou disc d’Els Catarres és trobar-te amb un vell amic o amiga que té moltes coses noves a contar. Però parlem d’una molt bona amistat, d’eixe tipus de relació que per molt de temps que passe, absolutament res ha canviat. Just una reflexió molt pareguda eixia dels llavis d’un dels integrants d’Els Catarres, d’Èric Vergés, en el Jardí dels Sentits de la Universitat Jaume I, un dels racons amb més encant de Castelló de la Plana: “quan et fas gran t’adones de les persones que aguanten molt de temps al teu costat i que, al final, són diamants”.

Foto de Tàrsila Galdón

Roser Cruells i Èric Vergés, juntament amb dos acompanyants més, havien aparcat molt prop del mític café dels Sentits, el bar per excel·lència de l’alumnat de l’UJI. I enfilant el passeig del jardí fins a arribar al punt on s’havia de dur a terme la conversa, el debat no era altre que la correcta manera de dir entrevista reportajeada, que després de buscar-ho, resulta que en català s’anomena entrevista periodística, simplement. Èric i Roser es van asseure a uns bancs per començar a parlar del seu nou treball, Diamants (Halley Records, 2022) després de tres anys de silenci discogràfic.

Com no podia ser d’altra manera, una de les preguntes obligatòries era just què havia suposat cuinar un treball a foc tan lent: “hem entrat fins a quatre cops a l’estudi”, explicava Roser Cruells mentre assegurava que normalment tan sols entren una vegada. “Volíem fer un disc superproduït i, a més, que el directe reflectira això”, matisava mentre movia les mans i abordava tots els detalls que componen Diamants (Halley Records, 2022).

Fer. Refer i tornar a desfer un disc per no sols acabar les cançons, també per “poder escoltar-nos-les unes quantes setmanes i veure què necessitaven extra”, va seguir reflexionant Cruells sobre què ha suposat fer un disc durant la pandèmia, a banda de, òbviament, poder gaudir molt més del temps lliure. De fet, la conciliació familiar fou un dels temes que també va brollar en la conversa.

“El repte d’un grup de música professional, inclòs quan no és professional, és conviure amb determinada gent durant moltes hores: situacions de tensió, moltes aventures, anècdotes…”

Deu anys junts. Avui el repte ha sigut la conciliació, però durant tots aquests anys, com va explicar durant l’entrevista Èric Vergés, han sigut milers de coses més, perquè quan el projecte és més professional i “comporta que hi ha gent que s’està guanyant la vida, tot plegat és una empresa”. Per això, ambdós van coincidir en la necessitat de treballar amb persones molt afins, ja que normalment, són persones que veuen més que a la seua pròpia família.

De fet, i realment, el grup de treball d’Els Catarres, sol ser molt xicotet: Èric Vergés, Roser Cruells, Jan Riera i “el noi que ens grava”, explicava Roser Cruells entre riures, qui assegurava també que el grup va gaudir d’una expansió durant la gravació del videoclip de ‘Diamants’, sota la direcció de Pau Berga, ací al País Valencià. “Vam pensar que necessitàvem un clip que representés la cançó d’una manera molt estètica i de seguida ens va venir al cap Pau”, matisava Roser, qui assegurava que es va muntar un equip tècnic “super, super, maco” i que tornar a “ser un equip gran fou molt agradable”.

Tant els festivals, els esdeveniments i les promotores com el públic els han rebut molt bé, per ara: el Sant Jordi Club de Barcelona (últimes entrades), el Festival Strenes de Girona (entrades esgotades), el Cabró Rock, el Festival Cruïlla, l’Abella Rock i, per descomptat, el Feslloc, compartint escenari amb artistes com Ginestà, Smoking Souls, La Fúmiga o Esther, entre molts d’altres.

Foto de Tàrsila Galdón

“Baixeu molt poc els grups catalans al País Valencià”, es formulava tímida una de les preguntes i Roser Cruells fou ràpida i va revelar una altra data, tot i que encara no publicada: “anirem el 21 de maig a les Trobades d’Escola Valenciana al concert que es farà a Parcent, a la Marina Alta”, i continuava explicant que aquest concert li fa especial il·lusió perquè té part de família allà i “passarem uns dies”.

Durant la conversa també hi va haver debats intensos, com per exemple, si l’artista compon per si mateix o per al seu públic. Tant Èric Vergés com Roser Cruells van apropar postures, i el debat va concloure amb un últim comentari d’Èric: “Llavors, aquí està el tema, si tu ets artista i et guanyes la vida fent música, vols que la gent escolti la teva música i dir que només ho escrius per tu és una mica absurd”, però al final, “tot és un equilibri”.

Ja apropant-nos a l’equador de l’entrevista, la conversa va morir amb una predicció que, tots esperem, errònia dels dos membres d’Els Catarres: “Em dona la sensació i, potser m’equivoco, perquè és una apreciació molt personal, que no hi ha un relleu generacional molt marcat, de qui vindrà després”, comentava Èric Vergés sobre la indústria. I li preocupava per si es torna a produir una “atomització d’estils”, ja que: “és important que hi hagin grups amb cert èxit, que arrosseguin aquest gran públic que no anirien a un concert molt específic”.

“Però tant de bo m’equivoqui”, va acabar l’entrevista Èric Vergés i prenent-li la paraula: tant de bo s’equivoque.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

La Fúmiga i Oques Grasses omplin la Plaça de Bous de València

Recents

Anarres, la crítica al món

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc