Rumb a la felicitat amb Bricks The Yet

Els Manel canten a “Al mar!”, la seua cançó amb més reproduccions a Spotify, “No em perdonaria mai, no podria assumir, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí”. Eixa mateixa passió per tractar de trobar el nostre lloc, damunt de dues rodes a poder ser, és la que transmeten els vallers Bricks The Yet al seu primer senzill “CV-230”.

Amb el nom del llançament, Bricks The Yet fan referència a la carretera que connecta algunes localitats de la comarca de l’Alt Palància com Soneja amb La Vall d’Uixó (a la Plana Baixa, i un considerable major nombre d’habitants). Però, la CV-230 també és la via que connecta la ciutat natal del grup amb la costanera Xilxes i l’infinit Mediterrani. El debut de Bricks The Yet parla de la necessitat d’evasió a les llargues jornades a la platja. La necessitat de posar terra pel mig i oblidar-se de la merda quotidiana amb tota l’estació estival i la joventut per davant.

Passant el depòsit l’alegria vull trobar,

sense més barreres que l’aigua de la marjal.

Pel que fa a l’estil musical del senzill, l’ska és el gènere que marca les directrius de gran part del tema, amb tornada apegalosa que ens crida a corejar-la amb un got a la mà. També hi ha present un pont instrumental que trenca esquemes i en el que destaca la gràcia dels metalls de la formació vallera. Al videoclip, realitzat per Joan Masià (també guitarra al grup), apareixen representades les inquietuds de la lletra amb imatges d’una jove (Assumpta Burguete) que es desplaça amb una moto per la carretera que dona nom al senzill. També podem veure la interpretació del grup de “CV-230”, fins i tot en una festa quan cau la nit a les acaballes del vídeo musical.

Bricks The Yet està format per Sergio García (veu), Vicent Cubells (guitarra rítmica i veu), Joan Masià (guitarra solista i veu), Josep Gregori (baix elèctric), Albert Martín-Lorente (trombó) i Francesc Cubells (percussió i trompeta). El grup de La Vall d’Uixó es troba en procés de preparació del seu primer disc.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Artiste. https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Smoking Souls llança ‘Referents-Cultura Segura’ mentre anuncia un nou format adaptat a la pandèmia

Recents

Red Soil: melodeath vila-realenc de categoria internacional

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc