Sempre anirem Obrint Pas

Tres amics de l’institut Benlliure de València son qui van formar Obrint Pas l’any 1993. En 1994 van gravar la seua primera maqueta per tal de participar en el concurs Tirant de Rock. Per haver resultat un dels guanyadors, el grup va poder enregistrar tres cançons en el disc  compartit Tirant de Rock. Aquell mateix any graven un altra maqueta, La nostra hora, i un any després altra anomenada  Recuperant el somni.

La revolta de l’ànima (45 Revolucions Records), el primer disc d’Obrint Pas, ix a la llum l’any 1997. Aquest sols el formaven cinc cançons, però va ser el primer tast d’allò tan gran que venia. L’any 2000 estrenen el disc anomenat com el mateix grup, Obrint Pas (Propaganda pel Fet!, 2ooo). Aquest ja el publiquen amb la discogràfica Propaganda pel Fet!, amb qui estarien els discs posteriors.  En aquest disc trobem temes molt memorables com No tingues por, a la memòria de Guillem Agulló, o Continuant avançant.

Dos anys més tard publiquen Terra (Propaganda pel Fet!, 2002). En aquest moment ja eren un referent per a molts joves, amb el seu to combatiu, defensant la nostra llengua, l’antifeixisme, la cultura, les tradicions i la terra. Del sud, Avui com ahir o la seva versió d’El cant dels maulets amb Al Tall son algunes de les cançons que ens regalen a aquest disc. Fins el moment els havíem escoltat en un estil ska-rock amb pinzellades de música tradicional, però en Terra trobem nous estils com el folk o la cúmbia.

La flama (Propaganda pel Fet!, 2004) va venir xafant fort, desprenent eixe esperit optimista i, alhora, revolucionari. En aquest disc el grup es popularitza més, si cap, donant-se a conèixer de manera més massiva i en altres països. La flama és la cançó més representativa del disc i la simbologia podria ser un símil de la rosa de paper d’Estellés, de la importància d’anar passant aquesta flama, amb cura, a través de generacions per tal de mantenir-la viva. Altra cançó que trobem a l’àlbum i que s’han convertit en tot un himne del grup és Som, amb eixes notes inicials de dolçaina que t’ericen la pell.

Obrint Pas, en aquest moment, ja era molt conegut i no parava de viatjar per tot arreu fent concerts, i el resultat d’aquesta gira es converteix en disc. En moviment (Propaganda pel Fet!, 2005) era un CD i DVD en directe d’un dels concerts de la gira, el del 30 d’abril d’aquell mateix any a València. Per fer més especial el concert i per tal que quedara enregistrat al disc, van convidar a molts artistes reconeguts com Francesc Ribera ‘Titot’ de Brams, Àlex d’Inadaptats, Fermin Muguruza, Feliu Ventura, Al Tall, Miquel Gil, Carles Belda, Joan Garriga, La Gossa Sorda, Odi o Mugroman. Va ser aquell any quan també es van aventurar en una gira més internacional que va durar 6 mesos recorrent territoris europeus com Txèquia, Àustria o Croàcia.

En novembre de 2007 es publicà el llibre Del Sud: El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), un llibre on el grup és el protagonista. Els autors son Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, periodistes valencians. Es tracta d’una barreja entre el reportatge periodístic i l’assaig literari, que explica els últims quinze anys de la història del País Valencià fins el moment en els àmbits de la cultura, la política i la societat, mitjançant les cançons i el recorregut del propi grup.

Aquell mateix any el grup publica també el seu sisè disc, Benvinguts al paradís (Propaganda pel Fet!, 2007), amb la col·laboració d’artistes de renom com Miquel Gil, La Gossa Sorda, Area 23, Rude AKA Barriobeat, Alif Sound System, Xabi Arakama de Trikizio o Pep Gimeno Botifarra. Al CD s’inclou el DVD Assaltant el Paradís, amb imatges de l’enregistrament del disc i de la seua gira Internacionalista Tour 2006.

Aquest sisé treball ens va regalar cançons molt especials com Viure, El gran circ dels invisibles, Benvinguts al paradís, Una història d’amor o la versió de la Malaguenya de Barxeta.

La gira d’aquest any va ser intensa, i els va portar a llocs com Veneçuela, l’Argentina, Cuba i Xile. En aquest moment, Obrint Pas s’acomiada per un temps del territori valencià i es dedica a actuar per l’estranger. Anys després farien una gira pel Japó.

Després d’uns anys sense traure nova música, Obrint Pas ens sorprenen amb Coratge (Propaganda pel Fet!, 2011), format per un CD i un llibre que analitzava les cançons del mateix, amb les paraules d’Eduardo Galeano, Isabel Clara-Simó , Manuel Baixauli, Marc Granell, Elvira Cambrils, Angela Jackson, Laia Altarriba, Pau Alabajos, Cesk Freixas o Josep Nadal, entre altres. El disc parla del coratge que cal per avançar, mirant enrere per enfocar el futur, i amb ell el grup ens anticipava que tenien pensat que aquest fora el darrer. Obrint Pas anunciava així una aturada temporal però indefinida, sense data de tornada. Seguirem va ser l’última gira del grup, posant aquest punt i apart amb tres concerts en acústic l’any 2014.

La música d’Obrint Pas ha sigut la banda sonora de milers de joves, i d’alguns que ja no ho son tant, i és per això que evoquem records quan escoltem alguna de les seues cançons: una muixeranga en mig d’un concert, ballar al ritme de tabals i de dolçaines, el puny alçat, les palmes i els crits al uníson, una antiga història d’amor o potser un correllengua.

Deixant de banda la decisió d’aturada que van prendre, la llavor ja estava plantada. Obrint Pas ens ha fet entendre que la música és un arma ben potent, capaç de remoure consciències, i de portar una cultura a cada racó del món. S’han convertit en referent i han trencat mites com que “cantant en català no s’arriba enlloc”.

Quan van néixer, ja fa quasi trenta anys, el seu objectiu principal era fer un grup de música que superara les limitacions que tenia la nostra llengua en una ciutat com València. Ells van ser de les primeres generacions que van estudiar en valencià i van haver de conviure amb els prejudicis que açò suposava. I aquesta ha sigut la gran victòria d’Obrint Pas, han dignificat una llengua i han fet País.

Ells han lluitat, han creat, han construït, han obert pas als qui venien després, han mantingut viva la flama a través del temps, ens han dit que no estem sols, que no tinguem por i han tingut el coratge de guanyar la nostra llibertat. Ara ens toca a nosaltres seguir amb tot allò que ens ensenyaren.

Camí de la victòria, seguim, seguirem.

Gràcies i fins prompte.

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Pau Sancho, Trobadorets: “La feina de Paco Muñoz ha actuat com una llavoreta i volíem fer-li un homenatge quan encara és viu”

Recents

SWIT EME encapçala La Masia, el nou projecte de música urbana en català

X
X