Smoking Souls llança ‘Adéu’ abans d’estrenar el seu últim treball, ‘Translúcid’

Adéu és el nou single que Smoking Souls ha deixat descobrir abans de l’eixida del seu últim treball, Translúcid. La cançó, fidel a l’estil d’Smoking Souls, presenta un estil basat en un pop rock suau. La col·laboració amb Mafalda innova aquest esmentat estil, ja que la cançó es divideix en dues parts, cosa que provoca un canvi de ritme prou pronunciat que sorprén tant instrumentalment com narrativa.

Adéu té un començament suau, però que guanya potència a mesura que avancen els primers segons de la cançó. La veu no desperta fins al segon 36, la qual cosa permet gaudir de l’instrumental inicial. Aquest nou tema del grup ha comptat amb la col·laboració de Mafalda, que ha deixat la seua identitat en la cançó. De fet, una dels trets més innovadors d’aquesta és el moment (2:16) en què el ritme canvia radicalment i entra una primera veu masculina i una altra de femenina. Sense cap dubte, ambdós grups han sabut sorprendre en Adéu.

Pel que es pot dir de la lletra, no s’escapa d’un dels temes més utilitzats per Smoking Souls: l’amor. Amb tot, la cançó també recorre a temes més profunds com el poder. La lletra, a més, s’arrima a la poesia, ja que Smoking Souls (fidel, de nou, al seu estil) utilitza alguns recursos retòrics com la metàfora.

El lyric video, per la seua banda, es caracteritza per l’originalitat. El muntatge es basa en la construcció d’unes seqüències animades que tracten d’ambientar i jugar amb la cançó mateixa.

Adéu pretén ser un tast, juntament amb els dos últims temes anteriors d’Smoking Souls, del seu nou disc, Translúcid. La rebuda d’aquest últim avanç ja es pot observar en la plataforma Youtube amb comentaris com ara “Oooh aquest disc farà història, sentiment i identitat. Gràcies companyes”, o bé, “açò pegarà una petada […] vaig tindre el plaer d’escoltar el cd complet i brutal és poc”.

 

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Cadafal: una joia oblidada del folk alacantí

Recents

“Laniakea”: el disc més madur de Dia Sexto

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X