Strombers arrebossa d’esperit jove, divertit i festiu

Strombers naix el 1998 amb l’objectiu d’organitzar jam sessions, unes reunions en les quals diferents músics toquen de forma improvisada. Més endavant, comencen a crear temes propis sense que eixa fora la finalitat inicial de la banda. Fan falta cinc anys per què graven la seua primera maqueta, de la qual ix el seu primer àlbum: Fiesta ilegal, vol.1 Zinetik Records (2003).

El grup es forma en la comarca del Bages, més concretament a Cardona i es troba integrat per Ferran Gallart a la veu del grup, Carles Serras a la guitarra, Rati al baix, Ferran al saxo, Àngel Abad a la bateria i Tony Company a la veu, teclats i acordió.

Imatge extreta de les xarxes oficials de Strombers 

Strombers destaca pel seu esperit jove, divertit, festiu i pillet. L’estil musical del grup és una mescla entre l’ska, els ritmes llatins, el rock, el reggae i el country. Una varietat de sons que fan inconfusible a la banda. Strombers sempre ha estat compromés amb la cultura popular i les festes. És per això que han compost cançons com “La nit de Sant Joan”, “Patum”, “Pessebre Ideal”, “Tocant el cel amb la mà” o “Rei Carnestoltes”.

L’any 2005 va suposar un abans i un després en la banda i és que van decidir deixar de formar part del segell discogràfic en què estaven i creen Strombers Recuerdos, amb el qual van editar el que va ser el seu segon treball: Que ruli (2005). Un àlbum que està compost per tretze temes entre els quals trobem “Mercè” o “La nit de Sant Joan”.

Imatge extreta de les xarxes oficials de Strombers

Aquest disc va ser el que els va situar en l’escena catalana i és que van optar per una estratègia de vendes molt arriscada. Van decidir vendre els seus CD a tan sols 2 euros, fet pel qual van començar a atraure a seguidors que els han continuat fins hui en dia. L’any 2006 van aconseguir actuar més de cinquanta vegades amb èxit en pràcticament tots els escenaris.

Eixe mateix any després publiquen el que serà el seu tercer disc: Blú (2006). Un treball bastant més extens que els anteriors que compta amb 19 cançons entre les quals destaquen “Only Love”, “Patum” o “Judith”. Extraterrestres (2009) va ser el disc amb el qual van estar fent gira durant tres anys. Així, van estrenar Jrujenjúnjel (2012), un àlbum compost per 14 temes.

Imatge extreta de les xarxes oficials de Strombers

El 6 de setembre de 2013 s’enregistra en directe un doble CD + DVD a la plaça de braus de la mateixa Cardona. Un treball molt especial, ja que està format per les cançons més importants i transcendents de Strombers. I és per això que decideixen anomenar-lo 10 anys de festa il·legal (2013), com a homenatge al primer disc del grup: Fiesta ilegal, Vol.1 (2003). Més tard la banda publica Tavernaris (2015) i Stromberland (2018).

L’última iniciativa del grup ha estat fer dues versions de les seues cançons més conegudes amb la intenció de reactivar els temes amb melodies i sonoritats més actuals però sense perdre la identitat. Strombers ha repetit en diverses ocasions que amb aquestes versions encaixen en l’esperit jove que el grup sempre ha demostrat.

Imatge extreta de les xarxes oficials de Strombers

La primera versió va ser la d’“Un conte ple de tu”, que va gravar amb Jordina Solà i la segona “La nit de Sant Joan”, amb Violeta Julbe. Ambdues compten amb un videoclip oficial i es van penjar a principis d’aquest últim estiu. Però açò no és tot i és que el Strombers volia fer una tercera versió d’un altre dels seus temes. Per això, ha fet un concurs en les seues xarxes socials en el que han participat joves de tot el territori català. Un d’ells serà l’escollit per a versionar amb Strombers una de les seues mítiques cançons.

Strombers compta amb 47.000 oients mensuals al Spotify i la seua cançó més escoltada segons la mateixa plataforma és “Borracha”, amb 1.250.000 reproduccions, “Tocant el cel amb la mà” (1.200.000), “La nit de Sant Joan” (1.000.000) i “La Guitarra” (990.000).

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

Originalitat musical o supervivència?

Recents

Mafalda aposta per un rock més directe en “Les inflelices”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *