Tenda torna als escenaris al Grau de Castelló

Per tots és sabut que l’estiu, a part de les relacions romàntiques més passionals i menys transcendentals, és el temps dels festivals. És innegable que hi ha grans dates al llarg de tot el calendari, però la temporada estival és un major sinònim de cervesa fresca i concerts fins a les sis de la matinada que la resta d’estacions, més temperades.

En canvi, la convivència amb la covid-19 ha obligat molts grups a traslladar la seua progressiva i difícil tornada als directes ―després de mesos d’inactivitat― a les acaballes de l’estació estival o, directament, la tardor. És el cas de Tenda, la banda de pop rock de la ciutat de València. La formació valenciana va pujar novament als escenaris el passat huit de setembre a La Pinada Fun (Paterna), compartint cartell amb Bernal i Intraperlo.

Tan sols dues setmanes després, el dissabte 26, Tenda va realitzar una segona actuació al Grau de Castelló amb motiu de la cita «Desconfina el valencià» organitzada per la plataforma Castelló per la Llengua. Després d’un matí farcit d’activitats, el grup de rock va pujar al templet, a les tretze hores, acompanyat d’un Sol incisiu que obligava als assistents ―vora el centenar― a resguardar-se davall dels arbres propers mantenint la distància de seguretat. Per combatre la calitja, l’organització va repartir vermut fresc i una bossa de creïlles fregides de la marca local J. García.

Evarist Caselles, baix de Tenda, durant el concert. Autora: Alba Juan.

El concert es va iniciar, de manera similar al seu disc homònim ―Tenda (Autoeditat, 2019)― amb una entrada contundent i rítmica de la bateria de Guillem Magraner. Indicatiu de què començava a sonar La teua veu, primer senzill del grup publicat en un, cada vegada més, remot gener de 2019. La selecció de l’ordre de les cançons a la primera secció del concert va ser fidel a la del seu primer elapé: després de La teua veu la seua carta de presentacióvan ser interpretades Daren, Malalt de ciutat i Hègira.

Entre tema i tema els membres del grup agraïen constantment l’organització per haver fet possible l’actuació i el públic per haver-hi assistit, malgrat la incertesa de la pandèmia. Evarist Caselles, baix de la banda, va tractar de traduir aquesta sensació en paraules: «És un poc estrany perquè vosaltres esteu ahí asseguts i nosaltres la motivació que tenim ací dalt».

El concert va seguir amb algunes de les seues cançons més escoltades com Vértigo, Soma o Contra la paret; a més de diverses versions. Com va explicar Claudi Penalba ―guitarra solista― als assistents: «Fem música perquè ens agrada escoltar música. Per eixe motiu toquem tantes covers als nostres concerts».

Martín Tarrasó i Claudi Penalba, guitarra solista del grup. Autora: Alba Juan.

Seguidament Tenda va interpretar dues de les seues cançons més relaxades ―Hey Babe i Si l’aire sembla brut― per agafar força abans de la traca final. Encarant la cloenda del concert, Claudi Penalba va assegurar al públic que es troben «preparant cosetes noves que tracten d’ajudar a millorar la situació», fent referència a la gravació del seu segon disc com ens van anunciar a l’entrevista que els vam realitzar a inicis d’estiu.

Per posar el potent punt final, la formació valenciana va tocar les seues cançons més dures: Síndrome d’Estocolm i Peripècia ―cançó de cloenda de Tenda―. Dalt del templet, els membres de la formació es van deixar portar realitzant una interpretació més valenta, però més que controlada també. El públic, no prou satisfet amb el final contundent, va exigir la clàssica «Una cançoneta i se n’anem». Els de Tenda, davant de la insistència, van compartir confidències i titubejos, ja que havien completat tot el seu repertori publicat fins al moment. La guitarra solista va haver d’excusar-se als assistents: «Volíem tocar alguna de les cançons noves, però no estan del tot llestes», va explicar Claudi Penalba poc abans que els seus companys guardaren els instruments als estoigs.

Allà on han anat, Tenda s’ha guanyat l’aprovació i la sorpresa del seu públic. I malgrat els problemes tècnics de l’actuació ―el micròfon de Guillem va caure i el baix d’Evarist es va desconnectar en una ocasió―, aquests van ser resolts ràpidament pels tècnics i per la capacitat d’improvisació natural del grup: el seu principal punt fort. A més, cal destacar la interpretació de Martín Tarrasó ―veu principal del grup―, especialment a Peripècia, en una millora formidable des de la presentació Poèticament Incorrecte (Autoeditat, 2019) en un gener que sembla tan i tan lluny.

Martín Tarrasó, veu principal de Tenda. Autora: Alba Juan.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Xavi Sarrià homenatja Guillem Agulló amb un cant de resistència

Recents

[Repàs d’actualitat] Gener anuncia que el seu proper àlbum serà en castellà

X
X