Tremp: Lluita i amor en ‘Herois sense nom’

Amb dos discs a l’esquena d’evolució i creixement, ens trobem a un Tremp amb més maduresa musical a Herois sense nom. Amb sons més elèctrics, contundents i emocionals tornen a regalar-nos nova música després d’uns anys en silenci.

Tremp venen de Gata de Gorgos amb un nou EP de 6 cançons anomenat Herois sense nom (Primavera d’Hivern, 2021), produït per Mark Dasousa als Atomic Studio. Fa uns anys que no escoltàvem res del grup, qui va publicar els seus dos primers discs Jocs d’un miratge (Autoeditat, 2013) i Zaindu (Mésdemil, 2016), ja fa uns anys. El paró va ser un poc degut a la marxa del seu guitarrista. En aquest disc hi participen Josep Valverde, que s’uneix com a guitarrista als membres originals de Tremp, Paco Sirerol, a la guitarra i la veu, Jaume Mulet, al baix i Àlex Feliu, a la bateria.

Els vam poder escoltar a un senzill fa tres anys, “Cors que escalen la pluja”. En aquest moment ja estaven explorant nous estils, incorporant-los al seu grunge, com el pop-rock o l’indie-rock. Aquesta mescla es fa ben patent al nou disc amb les distorsions i els sons més compactes.

El primer tema d’Herois sense nom és “Roses de paper”, que ja l’havíem pogut escoltar com a avançament. Per a aquesta han comptat amb la col·laboració de Sandra Monfort, i ens parla de la lluita per mantenir l’amor, per aferrar-se als bons moments quan la vida i les relacions es trontollen. El videoclip capta molt bé aquesta energia amb una direcció impecable d’El Hombre Viento. Després trobem “Berlín”, que tampoc ens venia de nou. Amb aquesta cançó la banda ens fa viatjar a una Alemanya federal fosca dividida encara pel mur i al viatge l’acompanya un videoclip en blanc i negre amb un toc de psicodèlia.

“La millor cançó de lluita”, “Fills de la pluja” i “Laberint” no les havíem pogut escoltar encara, però mantenen l’estil del grup, amb una maduresa tant musical com literària que es fa ben patent.

Per últim tenim “Herois sense nom”, la cançó que li posa nom al disc. En aquest tema compten amb la veu d’Àlex Martínez, cantant de Tardor. En el videoclip de nou es fa patent un abstracte mesclat amb imatges en blanc i negre que evoquen un viatge. Maria García Martinez s’ha encarregat de la direcció d’aquest clip tan visual. La lletra ens parla d’ideologia, de lluita i de sentiments.

En definitiva, podem dir que Tremp no ens ha deixat indiferents i que ens han sorprés, per a bé. Esperem veure’ls prompte en directe als escenaris presentant aquest EP.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Tenda avança “Fe cega” del seu pròxim disc

Recents

Bacora tornen amb el seu tercer àlbum ‘Antifans’

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *