Tro: heavy metal català en l’oblit

Moltes vegades, en la tasca d’un o una periodista musical, arriba el moment de parlar sobre un artista o grup que la seua trajectòria ha durat a penes uns anys, la seua discografia és quasi impossible de trobar i les persones que els han vist en directe es poden comptar amb els dits d’una mà. Aquest és un d’aquests casos: parlem de Tro, un grup de heavy metal de Lloret de Mar que, segons l’Encyclopaedia Metallum va estar en actiu des de l’any 1982 fins al 99. Del grup formaven part Jordi Bassas (Guitarra i veus), Enric Chalons (Guitarra i veus), Lucky D.(Baix), Vicenç Nebot (Bateria) i el vocalista Francesc Rubiño, conegut en l’actualitat sota el pseudònim de Víctor Gioconda. 

Dels pocs registres que ens queden de la seua activitat (la poca informació que hi ha està a aquest post), hi ha constància d’una sèrie de demos. La més antiga d’aquestes, Gossos de carrer, data de l’any 85 i consta de 9 temes instrumentals; mentre que l’última de la seua carrera, un recull de 7 cançons titulat Melangia, data del 1998. En la seua discografia es compten també 2 àlbums: El fossar de les moreres, publicat en 1994 pel segell Urantia Records, i Torna, torna, Serrallonga (1996), que no va arribar a abandonar l’estudi. Aleshores, les úniques peces musicals que, avui dia, en podem sentir de Tro són d’El fossar de les moreres, un disc de 10 cançons que els situa com a deixebles de grups de heavy clàssic, com Helloween o Manowar, i mostra també la influència provinent de la nova onada britànica amb figures com Iron Maiden o Saxon.

Els Tro. Font: Ecyclopedia Metallum

A mesura que escoltes el disc, a banda de notar les influències evidents, es deixa entreveure –malgrat la producció arcaica– un esforç del grup per crear composicions que varien en tempo i tonalitats, un exemple d’açò serien els temes “Tirant lo blanc” i “La dama del tro”. Encara que a l’àlbum, a tota hora, hi és present un estil marcadíssim, també es veu que el grup no té por a introduir elements més èpics, com L’espectre de la rosa, un tema amb més pauses i cors de fons. En resum, si El fossar de les moreres és el principal document de com eren creativament els Tro, veiem un grup que va voler dur les corrents foranes del metall cap a la música catalana. Així i tot, i malgrat començar en l’època on el rock en català va viure un gran desenvolupament, mai van arribar a enlairar del tot la seua carrera musical en un gènere que, també en l’actualitat, segueix essent prou obscur en l’escena catalanoparlant.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

The Tyets triomfen amb la seua nova cançó “Amics, tiets i coneguts” en la que han col·laborat Els Amics de les Arts

Recents

Gertrudis: la revolució de la rumba catalana

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *