Un destí bucòlic enmig d’un context de crisi: ‘Baladre’, de l’Home Brut

Tan rosada, estiuenca i evocadora. I tan mortal. Com l’argument d’una pel·lícula de la sobretaula de diumenge, floreix la ‘Nerium oleander’ en la ribera abans de la canícula, quan els enamorats i les famílies i cada colla de col·legues acudeix al riu a embriagar-se de rajos de sol. I tot el paisatge és de baladre, vida i verí, amb la seua flor dionisíaca i demoníaca –comproveu la seua toxicitat– a qui L’Home Brut, la banda del rock alternatiu més afilat de l’escena valenciana, li ha dedicat el seu últim senzill.

I per a fer-ho s’han vestit també de ‘Baladre’ (Primavera d’Hivern), com el títol de la cançó. Això és: compondre una melodia insòlitament suau en la història de la banda. Els mateixos membres del grup van transformar el seu rol: el cantant Eneas Ribelles va deconstruir la seua veu amb vocoder i va cedir el seu instrument, el baix, a Martín Aguirre, habitual guitarrista de la banda; el bateria Alexandre Sanjuán es va fer càrrec també de l’ukelele; Manel Samper va desconnectar la distorsió de la seua guitarra i el teclista Carlos Part es va ocupar del ‘theremin’, eixe instrument en què el so es regula amb la mà polsant ones a l’aire.

Baladre exigia que el rock es prenguera un descans, tombant-se a la vora del Xúquer, perquè segurament un any com este ho demana a crits. El tema, però, no és mera poesia pastoral. És un cant que naix del desencant. La lletra va ser escrita els dies més grisos de 2020, quan els components de L’Home Brut estaven tancats a casa, dispersos en pisos de diferents ciutats mentre les notícies parlaven d’una nova crisi econòmica, l’enèsima per a la seua generació, ressaca perfecta de la pandèmia.

D’eixa impotència va brollar ‘Baladre’, una fugida mental als estius despreocupats a la Vall Farta, paisatge de l’imaginari comú del grup. Per això la lletra sona evocadora i la melodia rebaixa els pics de decibels habituals en la banda. 

En este passeig pels marges del seu estil, la banda torna a comptar amb la complicitat del productor Llull Uberos, responsable d’un dels últims senzills de L’Home Brut, ‘Odol hotzean’. Ell lidera la producció d’este tema, juntament amb Dani Vallés, gravat als Estudis Limonium de Castelló (Ribera Alta).

‘Baladre’ va ser registrada durant les sessions en què es preparaven llançaments més salvatges de la banda publicats els últims mesos, com la mateixa ‘Odol hotzean’ o ‘Magre’ –ambdós editades també per Primavera d’Hivern–, i ha esperat a ser publicada igual que l’arbust espera a la primavera. El passat mes de maig, amb l’esclat de la natura a la Vall Farta, es va rodar en eixe mateix escenari el videoclip, realitzat per l’equip de Koratge i protagonitzat per Marta Roda. En ell la cançó mostra la seua forma definitiva: una postal bucòlica carregada d’ironia i que amaga un fosc final. Com una flor verinosa.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Sandra Hunter estrena “Quan Cremi L’última Bruixa”, un doble single marcat d’obscuritat

Recents

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *