Un Feslloc de déjà-vu i sensacions de retrobament

Anar al Feslloc és com tornar a casa: tot és familiar, com una constant sensació de déjà-vu que no t’abandona i més després de recuperar l’enyorada normalitat. Amb tot, no ha deixat de ser estrany, de sobte havien passat més de dos anys: “Feia moltíssim que no ens veiem, clar, hauran passat quasi tres anys”, ha sigut la conversa protagonista d’aquest Feslloc. Perquè hi ha persones que són persones de festivals i només converses amb elles en els concerts. Per això, ha estat l’edició del retrobament: tres dies plens de germanor, de somriures pegats al rostre, de recordar com era aguantar fins a les sis de la matinada, de converses, d’anècdotes, de xerrades i, com no podia ser d’altra manera, de molta, molta música. 

Feslloc via Facebook

Quasi 30 actuacions sumant artistes, diverses DJ i comèdia; a més, l’esport i les xerrades a la pineda de Benlloc, sempre hi havia alguna cosa a fer. La Fúmiga, Els Catarres, Tanxugueiras, Auxili, Xavi Sarrià, Smoking Souls, El Diluvi, Ebri Knight o Ginestà han protagonitzat els grans noms del Feslloc, per descomptat, sense oblidar a tots els altres artistes que, durant aquesta crònica, esmentarem. Però tot relat té un inici i el del Feslloc comença el dimecres, perquè alguns dels feslloquers solen acampar aquest dia a la nit i reservar-se així, un bon lloc en l’acampada del pinar. 

No ha estat el meu cas, jo vaig arribar el dijous (i de vesprada!), per tant, la primera zona d’acampada, la privilegiada, ja estava pràcticament ocupada. “Mare meua, crec que mai havia acampat passant el segon pàrquing”, fou el comentari d’un dels companys. Amb tot, fou una zona més tranquil·la que ens va permetre dormir millor: no vaig escoltar ni una dolçaina! El primer dia arrancava a les 18.30 h amb el corre bars que va comptar, segons els rumors, amb una bona poalada d’aigua (servidora no va poder estar perquè estava muntant el càmping i el necessari para-sol).

Feslloc via Facebook

L’Home Brut, per altra banda, arrancava a les 20.00 h i no hi havia molta fe amb l’assistència a causa de l’horari. Amb tot, els feslloquers no defraudaren i el degoteig fou constant: molts aprofitaren per a sopar veient el concert i altres s’afanyaven a penjar una lona de L’Home Brut que no parava de caure a terra, tot i que al final va aguantar. Li va seguir Apologia i la zona de concerts es va començar a animar. La Fúmiga aterrava a les 22.50 h i, com sempre, la festa que muntaren fou la consigna del primer dia de festival. 

La gran quantitat de gent que va reunir el grup va fer suar a la gent de les barres i de la caseta de tiquets. Els Catarres, després, feren un repàs de la seua discografia, fent emocionar al públic més fidel de la banda catalana i Bacora va tancar el festival. El primer dia va acabar més prompte i, per conseqüència, l’acampada del pinar fou l’epicentre dels feslloquers que optaren per allargar la nit. 

El divendres va començar amb un bon grapat d’activitats: esport, vermuts temàtics i projeccions. Després de dinar, l’Auditori de Benlloc es va estrenar amb les actuacions de Josep Lluís Notari, Tomàs de los Santos i Esther. Amb aire condicionat inclòs, pocs llocs hi havien més confortables que l’Auditori en eixe moment amb la música com a companyia. 

Carme Ripollés

Els concerts a l’aire lliure començaren amb les guitarres de Joe Pask seguits de Ginestà, qui feren un repàs de les seues cançons més emblemàtiques com ‘Estimar-te com la terra’ o ‘Kilòmetre 3’. Les següents en actuar foren la gran joia d’aquesta edició: Tanxugueiras. Les gallegues eren de les més esperades, arribant a l’èxtasi amb ‘Terra’, quan tragueren l’estelada que ha incendiat les xarxes aquest cap de setmana. Xavi Sarrià va continuar amb la foliada del Feslloc, immortal, i finalment Auxili i Cactus coronaren la nit del divendres. 

Durant l’últim dia de festival moltes emocions es mesclaven: “aquesta nit serà única”, amb les expectatives ben amunt per acomiadar el Feslloc. De nou, vermuts temàtics i esport combinat amb el Feslloc: música dels grans himnes valencians.  Joina, Jazzmatics i Sandra Monfort conquistaren, per la seua banda, el cor de l’Auditori, puntuals com un rellotge. L’actuació de Sandra Monfort es va superposar amb l’actuació de Riures en Valencià, cosa que (almenys a mi) em va saber molt greu. 

Però quin goig veure en directe a Riures en valencià: “Sí que hi ha demanda de comèdia feminista i en valencià”, va acomiadar l’actuació Maria Juan Donat després d’una estona asseguts al terra del recinte o bé en cadires. Tesa fou la següent en actuar i el tema ‘Amor a la valenciana’ fou el gran hit de la seua actuació seguida d’El Diluvi, altres clàssics del panorama musical valencià. Pupil·les, Smoking Souls, Ebri Kinght i Aina Palmer seguiren amb les actuacions, exhaurint el festival fins que eixiren els primers raigs de sol. 

És complicat resumir un festival així en pocs paràgrafs, però tractant d’injectar l’essència del Feslloc acomiadaré aquesta crònica amb un record del meu segon Feslloc: tornant del cotxe, plorosa perquè no volia que acabara eixe estiu, perquè mai havia viscut un festival amb tanta intensitat. Just això és el Feslloc. 

Fins el 2023, 

Imatges de Julio Cebolla 

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

La meua primera experiència al Canet Rock

Recents

La batalla dels músics al carrer

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc