Una lletra cantada des de la sinceritat amb III, de La Pepa

Serà que és març, o que la inspiració no perdona, però després d’eixir del monòleg “Hiperactiva” de La Pepa Cases a Almassora semblava difícil no dedicar-li un espai a Sons de Xaloc. La Pepa no sols és monologuista (ni de molt!), també és actriu, ballarina, coreògrafa i cantant. En aquesta peça ens centrarem en aquesta última faceta de La Pepa, tal com es coneix artísticament i qui el propi dissabte va tocar, també, al Paranimf de l’UJI en Castelló de la Plana. III (Bureo Músiques, 2021) és el seu últim treball, que allibera acompanyada dels músics Hèctor Tirado i Dario Díaz.

El seu disc està compost per deu cançons que si t’atures a escoltar-lo molt detingudament, assaborint cada lletra, cada cançó, te n’adones fins a quin punt parla de la seua realitat: de com passa el temps, d’inseguretats, de ser mare i filla, del feminisme, de l’amor, de la mort, dels dubtes… un sense fi de temes que, com a persones, és impossible no dedicar-los de tant en tant uns quants pensaments, malgrat la perversa rutina.

El nou treball de La Pepa es deixa escoltar, suau i sincer, tremendament personal. Amb la seua veu dolcíssima, La Pepa Cases ens transporta pel seu univers que es mou per un pop molt íntim (amb molts matisos, ja que també trobem altres estils com l’electrònica a “Per Què Tu i Jo?”). Ja se sap que condemnar un disc a un sols estil és quasi un sacrilegi.

Amb tot, des del meu subjectiu punt de vista, considere que les cançons “Atura’t” i “Pepita Grilla” es desmarquen del ritme habitual del disc. El so de III (Bureo Músiques, 2021) és cert que està molt encertat, amb una instrumental molt cuidada, empastant-se a la perfecció com a ‘Dones de l’univers’, amb la col·laboració de Mireia Vives.

La producció del disc ha estat a càrrec del propi Hèctor Tirado, guitarrista i músic que l’acompanya i ha estat gravat a l’estudi La Guarida. El treball de La Pepa, a més, compta amb nombroses col·laboracions d’artistes molt reconeguts dins el País Valencià: Andreu Valor, Tesa, Mireia Vives, Pep Gimeno “Botifarra” i Biano (Orxata).

El concert de presentació del tercer treball discogràfic de La Pepa fou a l’Auditori de Castelló de la Plana el passat 14 de gener. Rescate aquest concert perquè malgrat que ja fa unes quantes setmanes i l’actualitat no demanda recuperar-lo, fou un concert preciós i sempre fa goig anar a contracorrent de la lògica habitual, veritat?

Totes les col·laboracions del disc participaren en aquest directe i La Pepa va demostrar les seues taules sobre l’escenari, combinant tant diàleg, teatre com, evidentment, música. La Sala Cambra de l’Auditori es va omplir i foren moltes les persones que gaudiren d’un concert de presentació on el sentiment i la pell esborronada eren companyes constants.

Poc més em queda dir de La Pepa, tot i que fa ben poc que la vaig descobrir dins la seua faceta musical [té dos discos anteriors: Mi otra yo (Bureo Músiques, 2013) i En mi idioma (2008)]. Així doncs, ha estat un plaer redescobrir-la i assaborir tot el que comporta el seu últim treball, III.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

Blu Boi: “Estaria bé que en l’escena en valencià hi haguera espai per a projectes més diferents”

Recents

Les Marikarmen, dispostes a trencar amb els rols de gènere

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc