Ven’nus: “Ara la gent està gaudint ‘Vinya del mar’, però jo ja l’he gaudida i l’he ballat amb totes les meves amigues”

He omplert les copes de vi

Amb estalvis d’aquest mes

Per trucar-te a la nit i passejar

Quotidianitat, dolça i pura amb un retrat generacional tan i tan sincer que la seua música és com observar-se a un mirall. Ven’nus és una artista sabadellenca que ha donat llum al seu primer treball, El Naixement (Halley Supernova, 2021). Entre capes i capes d’indie pop intimista, Ven’nus ens xiuxiueja a cau d’orella, animant-nos a posar-la com a banda sonora del nostre dia a dia. 

“Crec que és el retracte generacional que parla del procés que hi ha de passar-se de menjar el món a menjar-se el sostre”, reflexiona l’artista del seu EP, que compta amb col·laboracions com Maio o Socunbohemio. Enrere de Ven’nus trobem a En Xasqui Ten (Ten Productions) i André Nascimbeni (Estudi D9), qui s’uneixen al projecte com a productors i a la directora d’art Queralt Guinart (Kerrature), qui defineix l’estètica de Ven’nus. 

Quan busques per Google ‘El Naixement, Ven’nnus’, el primer que surt és Botticelli: quin honor, no? 

Òbviament, va per aquí, per fer una mica de broma i simbolisme, tant a la deessa com al fet de néixer: el moment en què et presentes artísticament al món. 

Quina història amagues enrere de Ven’nus? 

Ven’nus va néixer el 2020 en ple confinament diguéssim i llavors, ara s’ha consolidat. Portàvem nou singles penjats a l’Spotify prèviament a l’EP i vam decidir crear una peça més sòlida i heterogènia, amb cara i ulls. L’objectiu era “presentar-nos” en el món de la música.

En tot moment estàs parlant en plural…

Si un projecte funciona és perquè hi ha un engranatge. Jo em vaig presentar al món al principi tota sola. I arran d’això va anar sortint gent interessada a treballar amb mi i vam decidir sumar forces.  

Els artistes emergents naixeu amb més cobertura professional enrere? 

Crec que l’Spotify està molt a l’abast de la gent i ara ha millorat la qualitat dels artistes emergents perquè els mitjans cada cop ho permeten més. En el meu cas, crec que se m’hi han ajuntat molts inputs i han funcionat com un engranatge.

Qui va donar la passa a consolidar el projecte amb un EP i no amb singles com feies fins ara?

Vaig ser jo per un comentari bastant insignificant: em van dir que si realment no penjava algo més seriós, no se’m podria premiar ni reconéixer. El meu cap va fer un clic i a la que me n’adonava ja estava en el projecte. Per a mi, era algo preciós i vaig decidir aturar-me per madurar-ho… em venia de gust aturar-ho per gaudir-ho amb mi i amb qui tinc al voltant. Vull dir, ara la gent està gaudint ‘Vinya del mar’, però jo ja l’he gaudida i l’he ballat amb totes les meves amigues. 

Quines expectatives tens amb el teu primer treball? 

És molt guai perquè no n’he creat. Abans quan penjava un single sense voler-ho ja el comparava amb l’anterior. Aquest cop, com he gaudit tant del procés creatiu… no sé com anirà, no sé què passarà… Ara tinc a més gent amb qui confio i amb qui compartir-ho… sembla molt hippie aquesta resposta, però és la real. 

Cada tema té un pare i una mare: és un avantatge per al teu primer disc? 

Jo crec que sí, un àlbum es relaciona amb un recorregut molt lineal. En el meu cas el repte fou triar l’ordre i vaig trobar un concepte que sí que ho unia perfectament: el procés que hi ha de menjar-se el món a menjar-se el sostre. És cert que cada tema és diferent: un està produït a una furgoneta a Croàcia, altre a l’estudi, altre al menjador de casa meva… això fa que hi hagi textures diferents i que cada cançó pugui servir per a un mood diferent del dia. 

Tracte de donar veu a aquestes generacions, que estem una mica afectades: no se’ns dóna un vot de confiança, però ens demanen responsabilitats…

Costumisme, estabilitat emocional… defineixes totalment la Generació Z.

Tal qual, és un retracte generacional, és a dir, tracte de donar veu a aquestes generacions, que estem una mica afectades: no se’ns dona un vot de confiança, però ens demanen responsabilitats… És un crit a la normalització i a crear una xarxa de vincles entre nosaltres per intentar resoldre totes aquestes coses. 

Les lletres les vas escriure en confinament? 

No, no, no. Els primers nou temes que vaig treure, alguns sí. Però tots els temes d’El Naixement han estat a posteriors. 

Al cap i a la fi… són lletres nascudes de la pandèmia: fins a quin punt la situació ha incidit en les lletres? 

En el moment en què la pandèmia ha incidit en la nostra vida i escriure és escriure sobre el que et passa… ha incidit de ple. Esperem que el següent disc no hagi de parlar sobre… 

En el dos mil… 

En el 2034!!! El cinqué disc, sisé… és que clar, tant de bo puguem fugir una mica d’aquestes sensacions d’atrapades que tenim i trobar l’esperança, molaria. 

Parles de situacions quotidianes, tontejes amb la filosofia, mitologia… creus que el concepte del disc s’entén?

Jo crec que el que més s’entén és el naturalisme per l’ús de metàfores: parlar dels sentiments a partir d’imatges visuals perquè trobo que els sentiments són una cosa tan abstracta que costa trobar la manera d’explicar-los. Pot ser, la mitologia, és la més amagada, excepte per la pròpia figura de Ven’nus. 

Si hagueres de resumir amb una frase El Naixement: quina seria?

Clar, jo crec que poden ser dues coses. Poden ser dues? 

Vinga, però només perquè ets tu

[riu] Genial! La primera crec que és el retracte generacional que parla del procés que hi ha de passar-se de menjar el món a menjar-se el sostre i l’altra, doncs, projecte heterogeni amb el qual presentar-se al món homogèniament. 

 Un últim comentari que vulgues fer? 

Mmm… crec que recolzar artistes de kilòmetre zero és molt guai, el fet de tractar de buscar noves sonoritats i no caure en els estils que ja tenim molt mastegats… no sé, crec que això és guai.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

Mosaic, el grup que ompli les nostres vides d’optimisme i color

Recents

Els Amics de les Arts sobre el seu proper concert el 8 de febrer al Teatre Olympia: “el que passa a València es queda a València, i si no ho vius a València, no ho vius enlloc”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.