Vrademargk du el death metal més enllà amb “Arrelats”

Arrelats (Autoeditat, 2021) és el tercer àlbum complet de Vrademargk, un grup de death metal de Terrassa amb 18 anys de trajectòria. El disc arriba després de Transition to nowhere (2010) i The black chamber (2013), els dos produïts per la pròpia banda, i és el primer treball que fan amb les lletres en català. Aquest nou elapé, publicat en abril d’enguany és un pas endavant en la qualitat de producció de i l’estil de composar de Vrademargk.

L’àlbum obri amb Lividesa, una intro ben ominosa que ja des del principi fa entendre a l’oient que està en eixa pujada de la muntanya russa, a punt de caure en picat cap a un viatge frenètic. Eixa caiguda arriba amb una transició sonora impoluta cap al tema que dona títol al disc, una cançó que fa a la perfecció el paper de carta de presentació sonora de la resta del treball. Arrels (el tema) es una inici amb blast beats potents i un breakdown que dona ganes de pegar cabotades des del principi. També hi és present la gran capacitat que té este quartet d’introduïr elements melòdics en un teixit sonor de distorssió i ritmes agressius. Això ho veiem en els tremolos i el solo del primer tema, encara que torna a apareixer al llarg de l’àlbum. El disc continua amb Estigmes sobre les cendres i L’alé dels indòmits, dos cançons canyeres i sense tonteries, en elles Vrademargk no donen cap treva i li imprimeixen tot el groove que poden al seu metall. 

El canvi arriba amb L’art de morir, que comença a deixar fluir més les harmonies i genera molta més atmòsfera. Però que ningú s’equivoque, a la composició no li falta gens de potència quan cal aplicar-li-la, de manera que el resultat quasi s’assimila un tema de l’estil de Vidres a la Sang.  La velocitat i els blasts continuus tornen amb Egocidi però el que és vertaderament destacable és el tema que tanca el treball, Eudaimonia. En aquesta traca final, els Vrademargk decideixen acabar deixant-nos un regust excel·lent amb la cançó del disc més creativa pel que fa a les harmonies, quasi rossant un estil proper al black metal. El tema, a més, conté un breakdown que només fa que fer-te imaginar com seria corejar-lo en directe, abans de passar a una outro que abaixa el tel·ló d’este viatge de ritmes frenètics i distorsió bestial.

Arrelats és un disc que demostra que moltes vegades el vertader goig del death metal o qualsevol gènere més extrem està en aquells elements més subtils (sí, ja sé que sona com una paradoxa). Amb això em referisc a que el que fa destacar aquest elapé és la capacitat que Vrademargk tenen de produir un treball molt ben filat i coherent. Totes les seues cançons es desenvolupen i canvien, però tot i això, no abandonen un estil clar i marcat. Els elements melòdics apareixen de tant en tant per trencar la duresa i distorsió general, o pel contrari, s’hi integren millorant tot el conjunt. En general és un àlbum que mostra un salt de qualitat dels seus autors.

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Les històries d’Els Amics de les Arts

Recents

Joan Rovira: una encertada mescla de pop, rumba i folk

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *