Yung Rajola: “Estic dins el sac de la música urbana i això em resta perquè aquí a Catalunya encara està taxada”

La conversa amb l’artista Yung Rajola ha parit molts bons titulars, tants com de temes s’han tractat, des de les etiquetes musicals, a la generació de cristall passant també per l’odi que li té a les enquestes. Amb un diàleg que no ha deixat de brollar, l’artista ens conta com se sent respecte al seu projecte, quines són les seues expectatives de futur i també ens avança que està treballant amb un nou disc de “pop costumista” juntament amb Pep Saula com a productor.

Així doncs, confessant que “té el seu què fer una bona cançó d’amor”, enfronta nous reptes després de l’eixida del seu últim EP, </3, també conegut com la cara B de Cor Trencat o com ell mateix defineix: “L’EP del 2021”.

El 8 de maig eixia </3, com valores la rebuda del teu nou EP?

Superbé, crec que és un projecte que mai ha acabat d’esclatar molt heavy, però sempre ha anat creixent. Amb Cor Trencat vaig tenir una sortida a escala mediàtica increïble perquè vam tenir la sort que aquell cap de setmana estava aïllat d’estrenes. Els mitjans ens van fer molt de cas perquè també va coincidir amb totes les mogudes socials de Pablo Hasél i com parlava una mica de la meua generació… en aquell moment tenia com el discurs dels joves. El que he tingut amb la cara B potser no ha sigut una exposició mediàtica tan bèstia, però la rebuda per part de la gent ha estat molt molt bé.

Parlant de Cor Trencat (Halley Supernova, 2021), creus que la nostra generació està preparada per ‘eixir’ al món?

Crec que d’alguna manera som una generació que hem tingut moltes facilitats quan érem petits: som nens amb cossos d’adults. La situació social i laboral que vivim no ens permet acabar de fer-nos adults. Ens ha tocat viure una això, però també penso que ens ofeguem amb un got d’aigua. Vivim amb un context difícil, però crec que és reversible. Els nostres pares van tenir més oportunitats, però també van començar des d’avall, nosaltres volem tenir una vida que et doni per viatjar per tot el món, volem un sou que estigui bé, volem treballar poc… no sé si m’explico… ens han muntat una pel·lícula quan érem petits de tenir-ho tot i quan et trobes en el món real…

Tampoc ens sabem moure en aspectes tan bàsics com fer la declaració de la renda, contractes de treball, el banc…

La declaració de la renda realment són dos clics… hahahaha! Jo tenia companys que havien de fer la matrícula i havien d’anar els seus pares a fer-se-la… Tot açò que estem parlant també contribueix que tinguem molts més problemes en salut mental perquè hem xocat amb això.

Tornant una mica al teu treball… imagine que ara la qüestió és no deixar de xafar escenari…

Sí… aquest estiu vam presentar aquí a Barcelona, a Lleida, a principis de juliol tinc un bolo a Torelló, a Tiana igual ix un altre… però està difícil també. Jo tinc un problema molt gran perquè el meu projecte el vaig començar com a Yung Rajola el 2018 “por los jajas”, però és un nom molt lligat a el vessant trap i ara estic fent música que tot i que tingui alguns patrons urbans, no és música urbana.

I això què suposa?

Doncs que estic en el mateix sac que 31 FAM, P.A.W.N Gang o tal i això em resta perquè aquí a Catalunya la música urbana està taxada, ja que ja hi ha una mena de música que funciona, que és la festiva. Llavors tu pots tindre un projecte com Lildami, que és un projecte amb una atmosfera molt més festiva que, tot i que siga música urbana, és un rotllo molt acolorit: ell ha aconseguit col·locar-se. Però hi ha molts artistes com 31 FAM que tot i amb els números que té, no va a moltes festes mai. A mi el que em passa és que com no soc tan conegut, la gent em té etiquetat i moltes vegades em costa creuar aquesta frontera perquè em tenen classificat com a urbà, però la meua música va des del pop d’autor a música urbana a pop total i té bastants registres.

T’he d’admetre que quan t’he començat a escoltar per documentar-me, m’he adonat que et coneixia, però no t’associava a les teues cançons

És una mica pel que parlem, quan escoltes Yung Rajola et sona més A Lo Camacu i ja està, però clar… és un projecte que ha migrat molt. Vaig començar amb quatre o tres temes amb sàtira i després et surto amb un disc purament seriós amb molta profunditat de missatge i igual et peta una mica el cap.

També està el tema de què et poses una llista de Spotify i no et fixes en l’artista

És una putada, la gent amb la quarantena es va cansar molt de les xarxes i jo ho noto molt a Instagram, que abans anava in crescendo. Per exemple, tu abans feies un concert a les festes majors i després tenies 50 seguidors més. Ara surts i hi ha un més. També té a veure amb l’edat, tinc uns amics que ho estan petant, que s’anomenen Sexenni i com tenen 20 anyets… jo en tinc 28 i el meu target és diferent…

Però tu creus que el teu target o públic objectiu és diferent?

No… a veure, és diferent per una diferència de 3 o 4 anys…

Però és molt poc…

Sí, però es nota. La gent que m’escolta ja està començant a treballar i ja estan més “sudapollistes” amb el món, t’ho juro eh. La gent que està estudiant carrera ho comparteix tot.

No sé si t’ho acabe de comprar… crec que també arribes a la penya de 20 anys

No parlo d’arribar, crec que senzillament és com una teoria de cercles. Jo ara mateix treballo a una oficina menys dos dies… els meus cercles són una colla que tinc a Lleida, una a Barcelona i com a molt dos amics que tinc de la uni. Quan ets més jove tens més persones a vora i si t’estimen, flueix més el tema…

Potser és de veres que quan comences a currar el cercle social es redueix moltíssim

Molt! Jo a la penya de la uni sempre se’ls ho dic: aprofiteu ara perquè de sobte deixes de conèixer gent.

Et sents popular i de sobte…

Hhahahaha, és així, és així.

Amb el pop has de connectar d’una manera senzilla amb l’oient i has de crear un missatge masticable, però que com artista no sentes que estàs donant fast food, almenys en el meu cas

Vas a traure música nova… no podràs desvetllar massa, imagine.

No… està molt embrionari. Estic treballant amb el Pep Saula, el productor de Sexenni, amb qui vaig fer una col·laboració el 2020 i vam connectar molt, fou amor a primera vista. També vull fer el directe amb banda l’any que ve, però dins del meu estil i amb el segell Yung Rajola. Amb el Pep he començat a produir cançons, està tot compost i a l’estiu suposo que l’acabarem. Jo crec que el 2023, si pot ser, primavera estaria guai treure’l, però quién sabe. El pas natural que tinc ganes de fer després de Cor Trencat és el d’un disc pop costumista tornant una mica a la gènesi de Yung Rajola i agafant coses de Cor Trencat... però escriure pop és molt difícil, i això la gent no ho sap.

Per què és difícil?

Amb el pop has de connectar d’una manera senzilla amb l’oient i has de crear un missatge masticable, però que com artista no sentes que estàs donant “fast food”, almenys en el meu cas. És difícil fer frases amb tan poques síl·labes i fer-ho això amb el teu propi segell… té el seu què fer una bona cançó d’amor, de veritat.

Com descriuries en tres paraules el teu últim EP?

Òstia… uf, ara m’has trencat. Ai, no ho sé. És l’EP del 2021. Mira, vaig escriure i compondre Cor Trencat durant el 2019 i el 2020 i el vaig treure el 2021, però del 2020 al 2021 van passar moltes coses i el món se’n va anar encara més a la merda. Per això, és l’EP del 2021, era una manera de contar que m’havia inspirat en aquestes coses durant aquest temps i ja està. No sé si t’ha servit…

Sí, sí, se t’ha trencat el cap!

No m’ho esperava, no m’ho esperava

Normalment, estem acostumats a desenvolupar, aleshores quan has d’acurtar és més difícil.

Jo en els tests pateixo un ou: quan et pregunten això de la millor cançó, potser et contesto “Pepas” perquè em vull treure la pregunta ràpid… t’ho juro, és fatal i crec que a la gent li passa molt

Cançó preferida?

No, no… no jugaré…

Vinga, que així me l’escolte.

Preferida no, però que té més història seria “Bitter Sweet Symphony”, de The Verve perquè la vaig escoltar quan tenia 9 anys i la vaig estar buscant fins als 17. Sempre m’ha representat molt perquè vaig estar buscant una cançó durant vuit anys.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

L’onada cooperativa de la Generació del 20′

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.